Autor(e)s modernistes PDF

Preview

Summary

Exercicis d'autors i autores del modernisme català...

Description

AUTOR(E)S MODERNISTES Poesia: Joan Maragall 4. Quina importància va tenir Joan Maragall en la formació de l’ideari modernista? Joan Maragall fou un burgès que representà totes aquelles idees, corrents i influències que van constituir el Modernisme. Maragall va introduir autors com ara el filòsof Nietzsche a la península, i també va traduir d’altres, en són un exemple Goethe i Novalis. L’objectiu del Modernisme era, com el seu nom indica, modernitzar i europeïtzar la cultura i la societat catalana, i Maragall complia perfectament amb aquest objectiu. Ell fou volia influir en la societat a través dels seus poemes, assaigs i articles. 5. Quina és la relació de Maragall amb la Setmana Tràgica? L’any 1909 es van produir unes protestes a Barcelona contra les lleves per la guerra del Marroc. Els dies d’entre el 25 de juliol i el 2 d’agost d’aquell any, són els coneguts com a Setmana Tràgica, una setmana en la qual es van cremar esglésies i convents. Joan Maragall decidí escriure tres articles molt polèmics a La veu de Catalunya, on va criticar l’actuació en el conflicte de la seva pròpia classe social, la burgesia. Una de les conseqüències de la Setmana Tràgica fou la condemna a mort de cinc persones; una de les quals fou Francesc Ferrer i Guàrdia, qui va ser falsament inculpat. Maragall decidí escriure un article, “La ciutat del perdó”, on defensava el seu indult. 6. Què és i en què consisteix la teoria de la “paraula viva” de Maragall? “Paraula viva” va ser la teoria poètica de Joan Maragall on exaltava la relació entre la naturalesa i els sentiments. El poeta considera la paraula com la major entitat poètica, la qual sintetitza la bellesa i l’art. Aquesta teoria consisteix a expressar els sentiments a través de les paraules, a qui els poetes són els únics capaços de retornar el sentit més profund. Les paraules perden intensitat amb l’ús quotidià, però els poetes escolten una veu interior que dicta els seus versos i retorna aquesta intensitat als mots. Maragall va desenvolupar la teoria de “la paraula viva” a l’Elogi de la paraula i l’Elogi de la poesia. Teatre: Santiago Rusiñol 7. Què és la bohèmia daurada? Quina relació té amb el diàleg final de L’auca del senyor Esteve? La bohèmia daurada és una actitud que adoptaren alguns artistes deixant de banda la seva família i la seva classe social per viure en una aparent pobresa, ja que continuaven tenint un suport econòmic. Santiago Rusiñol va representar aquesta actitud, la qual podem veure reflectida a la part final d’una de les seves obres, L’auca del senyor Esteve. Aquest és el diàleg final de l’obra: SENYOR PAU (a en RAMONET): No hi ha res a fer. Ara podràs ésser escultor. SENYOR GRANER: Ara podràs ésser escultor, però perquè ell [el senyor Esteve] paga el marbre.

AUTOR(E)S MODERNISTES El senyor Pau li diu a en Ramonet, el protagonista, que ara ja es pot dedicar a l’escultura, i el senyor Graner afegeix que això és gràcies als diners del pare de l’artista, qui li paga el marbre. En Ramonet és artista a raó de la fortuna familiar. Encara que ell es vulgui allunyar de la seva família perquè se sent incomprès, compta amb el suport econòmic d’aquesta, igual que els artistes pertanyents a la bohèmia daurada. 8. Quins eren i quines característiques tenien els dos corrents del teatre modernista? A quin dels dos corrents es vincula Rusiñol? Els dos corrents del teatre modernista eren: el teatre d’idees i el teatre simbolista. El teatre d’idees, també conegut com a teatre regeneracionista, vitalista o ibsenià, va ser el model creat per Henrik Ibsen. En ell, els personatges són versemblants i amb problemes quotidians, que lluiten pels seus ideals. Les obres són molt crítiques amb el poder i les injustícies, volen i creuen que és possible regenerar la societat mitjançant el coneixement i la cultura. El teatre simbolista, que també rep el nom de materlinkà o esteticista, va ser creat per Maurice Maeterlinck. Aquest tipus de teatre es basa en la caracterització dels personatges, l’emprament d’un llenguatge més elaborat i la recreació suggerent dels ambients. El teatre esteticista va tenir una gran influència sobre l’avenç tècnic de l’escena europea. És en aquest corrent teatral on pertany l’obra dramàtica de Rusiñol. 10. Quina obra reflecteix millor l’ideari artístic de Rusiñol? Per què? Santiago Rusiñol fou el que es coneix com a artista total, dedicà la seva vida plenament a l’art; fou un poeta, novel·lista, pintor, agitador cultural i dramaturg. La seva producció teatral era també total. L’obra que representa amb més claredat aquest concepte de totalitat artística és L’alegria que passa, la qual integra un llenguatge dramàtic, poètic, musical i pictòric. Narrativa: Víctor Català 4. Per quin motiu Caterina Albert publica durant la major part de la seva vida sota el pseudònim Víctor Català? L’any 1898 Caterina es va presentar com a escriptora en els Jocs Florals d’Olot, on se li va premiar el monòleg La infanticida, el fet que fos una dona va causar molt escàndol entre el jurat. És per aquest motiu que va decidir publicar les seves obres sota el pseudònim de Víctor Català, d’aquesta manera podria escriure lliurement.

5. Què tenen en comú els desenllaços de Solitud i Els sots feréstecs? Ambdues obres tenen un desenllaç tràgic i pessimista, on la lluita de l’individu per transformar l’entorn i aconseguir ser una persona autònoma, acaba fracassant. 6. Quin és el tret més original de Solitud de Víctor Català?

AUTOR(E)S MODERNISTES L’originalitat en l’obra es troba en el fet que la protagonista és una dona, la Mila. A més, la Mila es revela envers l’actitud passiva i indiferenciada del seu marit, cosa poc comuna en les obres de l’època. Altres autors del decadentisme 9. Quin és l’autor català més identificat amb el decadentisme? El gironí Miquel de Palol i Felip. 10. Quins elements conté la novel·la Josafat per què es consideri un exponent complet del decadentisme? Una de les característiques del decadentisme és l'interès per la lletjor, aquest aspecte el podem veure reflectit en el campaner monstruós de l’església de Santa Maria, un dels protagonistes de la novel·la Josafat. Aquest personatge és com una incògnita, té una realitat desconeguda i misteriosa, una altra característica del moviment decadentista. L’altre protagonista de la novel·la és la Fineta, una prostituta sensual, qui comença a mantenir una relació amb el campaner. En alguns casos la relació amorosa es produeix a l’interior de l’església, el que aporta morbositat a la història. Aquestes escenes provocadores contrasten amb d’altres que són summament poètiques i musicals. Tots aquests aspectes fan que Josafat, considerada la millor novel·la de Prudenci Bertrana, sigui una de les millors mostres del decadentisme català....