Semi 3 Historia del Derecho PDF

Preview

Summary

Seminari 3 Historia del Dret primer curs...

Description

Seminario 3 Historia del Derecho: Societats multiculturals i drets en evolució en àmbits seculars 1. El govern aprova la figura de l’hereu del patrimoni digital. La llei de voluntats digitals és un PDL (projecte de llei) de Catalunya que pretén regular la vida digital una vegada mor la persona, del 28/02/2017. És una norma pionera a l’Estat. Reconeix el valor patrimonial de l’empremta digital, designant la figura de l’hereu digital per facilitar el tractament de les dades a la xarxa pertinents al difunt. Inclou els comptes de xarxes, emmagatzematge d’arxius, béns, serveis i dominis adquirits, titularitat dels comptes i continguts... L’hereu, que el pot testar la persona mitjançant les voluntats digitals (la Generalitat va crear un registre en el qual es podrà inscriure qualsevol persona mitjançant una signatura digital, amb el mateix valor que un testament [el testament preval si consten coses diferents]), s’encarregarà de l’administració dels comptes i continguts de la persona que l’ha escollit, tenint accés a tots els seus comptes i arxius. El PDL inclou als menors, ja que sovint el mal us i la poca responsabilitat envers el món digital pot portar problemes greus. Reconeix el dret i obligació dels pares d’actuar per tal de prevenir futurs danys i perjudicis. Si els pares acudeixen a la justícia, aquesta facilitarà que els prestadors de serveis digitals retirin comentaris, imatges...

2. “L’Elaan i les seves mares amigues”. La decisió de ser mare/pare no sempre sorgeix d’una llarga i exhaustiva planificació. És el que va passar amb la Natasha i la Lynda, que les circumstàncies que es van donar a partir de la decisió de la primera van condicionar a la segona a tenir cura del nen com si fos també la seva mare. A més, la tendència a que la societat s’obri cada vegada més ha provocat que en aquest sentit s’acceptin i es vulguin incloure altres models de família que no són la del pare, la mare i els fills. En aquest sentit va sorgir una plataforma al 2012, Modamily, amb l’objectiu de posar en contacte a persones que busquen tenir fills però no sent solters, és a dir, compartint tant experiència com responsabilitats amb una altra persona. Hi ha una versió espanyola, Family4everyone, tot i que a Espanya encara no hi ha tantes persones interessades com podem trobar-les a altres països. A Espanya està permesa la comaternitat si les mares (o pares) són parella i la parella de la gestant es vol fer càrrec del nen à secció 2ª, art. 175.4: “Nadie podrá ser adoptado por más de una persona, salvo que la adopción se realice conjunta o sucesivamente por ambos cónyuges o por una pareja unida por análoga relación de afectividad a la conyugal”. -

En canvi si ens fixem en el Codi Civil Català podem apreciar que no fa falta ser

parella per tal que es doni aquesta comaternitat à arts. 235.8.1 i 235.13.1, disposes que els fills nascuts de la fecundació assistida de la mare són fills del cònjuge o de l’home/dona que li ha consentit expressament en un document davant un centre autoritzat o document públic, és a dir, no expressa que hagin de ser parella.

3. Hong Kong could keep semi-autonomy for longer, says Lam. Hong Kong és una de les 2 regions administratives especials pertinent a la RP Xina (Macau). Antigament era una colònia britànica, però al 1984 es va acordar cedir a la Xina amb la condició que fos una regió admin especial i que mantingues un sistema econòmic i polític capitalista. La transferència definitiva va ser al 97. Tot i això, les autoritats han estat col·laborant activament amb el govern Xinès. Al pacte que van fer, estima que al 2047 la Xina podrà decidir si Hong Kong continua com a regió admin o passa a estar sota control de la Llei bàsica, llei comunista Xinesa. Tot i que molts especialistes ho troben complicat que passi, la població no està tan segura. Les protestes es van iniciar amb el mòbil de la retirada del projecte de llei d’extradició a la Xina, amb la por a que s’acabi obrint camí cap a la llei bàsica Xinesa. La repressió i brutalitat policial permesa i recolzada pel govern de Lam ha provocat una onada de manifestacions que demanden democràcia pel territori. 4. La regulació de la Corona divideix el govern de coalició i els experts. El títol II de la Corona a la CE està dedicat totalment al Rei, la seva Casa i família. En aquest podem trobar articles que deixen clara la seva inviolabilitat, factor que en els últims mesos ha estat una font de controvèrsies a causa de la investigació (que s’ha vist limitada per aquesta inviolabilitat) per frau fiscal i blanqueig de fons del rei emèrit Joan Carles I. La presència de partits republicans al Congrés ha provocat que últimament el debat de limitar i regular aquesta institució estigui més present. Unides Podem no ha deixat de pressionar al PSOE d’una banda per preguntar als espanyols sobre si estan d’acord amb la monarquia i d’altra banda té la intenció de presentar pròximament una proposició de llei per tal d’establir controls majors al rei i regular el seu rol institucional (el PSOE ha deixar clar que no la recolzarà). ·

Proposició de llei: (arts. 86 a 88 CE) és una iniciativa legislativa que es presenta (pel Congrés, el Senat o les Assemblees legislatives de les CCAA) davant l’òrgan legislatiu competent. Ha de ser presentat al Congrés dels Diputats.

L’objectiu d’UP és delimitar la inviolabilitat, que hi hagi més transparència i a més la neutralitat ideològica, fent referència al discurs del 3 d’octubre del 2017 pronunciat pel rei i molt criticat per l’esquerra per situar-se ideològicament amb el partit que hi havia al poder en aquell moment, a més de la poca flexibilitat i la falta de intenció de dialogar. Inviolabilitat: Jaume Asens, advocat i diputat d’UP, diu que l’única manera és presentant una llei orgànica, ja que implica desenvolupar el funcionament d’una institució estatal, però hi ha diverses opinions sobre si es podria fer sense reformar la CE. L’argument a favor és que el principi de que tot el que no està prohibit està permès,

i en contra que el TC ja ha fixat interpretacions sobre aquest tema: STC 2 octubre 2019. Transparència: el rei té autonomia pressupostaria, pel que no ha de dir en que es gasta els diners, Això si, aquest factor si es pot canviar sense canviar la CE, matisant lleis ordinàries que estableixin més fiscalització a la Corona. -

A dia d’avui encara no s’ha tirat endavant amb cap iniciativa abans mencionada.

5. La UE deja de reconocer a Guaidó como presidente pese a constatar su liderazgo. El 6 de desembre de 2015 es van celebrar unes eleccions parlamentàries a Veneçuela, a l’Assemblea Nacional, mitjançant votació universal i directa. Aquestes han estat les considerades últimes eleccions d’expressió lliure dels veneçolans reconegudes internacionalment. · L’Assemblea Nacional Veneçolana és l’òrgan unicameral que exerceix el poder legislatiu de manera constitucional. És l’únic òrgan reconegut com representatiu de la voluntat democràtica a Veneçuela. Les passades eleccions, celebrades el passat 6 de desembre de 2020, van ser diferents. La oposició va acordar no participar denunciant irregularitats i sostenint la tesi de la probable fraudulència d’aquestes eleccions. Davant la situació, la UE ha adoptat la següent posició: volen mantenir distàncies amb el règim de Maduro però el comunicat que va emetre va ser el de reconèixer Guaidó com a principal membre de l'oposició però no com a president. Aquestes declaracions van generar controvèrsies, ja que diversos partits liberals si que el reconeixen com a president interí fins que se celebrin eleccions lliures i justes. Ja al 2019 el Parlament Europeu va ser el primer en reconèixer a Guaidó com a president interí, i tot i que el Consell Europeu no tenia posició unànime per reticències d’altres països es referia a Guaidó com el president de l’Assemblea Nacional. El grup de Lima (alguns països sud americans i Canadà) i EEUU també condemnen les eleccions fraudulentes, i reconeixen Guaidó com president de l’Assemblea Nacional, però no com a president interí. - La UE té 3 opcions: no reconèixer Guaidó en absolut (que donaria legitimitat al règim de Maduro), reconèixer-lo (crearia tensions com al 2019) o reconèixer-lo com a líder destacat de l'oposició (el que ha adoptat actualment).

6. “La disputa dels rens”. Els samis són un poble que habita a Lepònia, una regió que s'estén pel nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i Kola (península russa). Al ser un territori que abarca diferents països, sorgeixen problemes. Aquest poble es dedica principalment a la pastura dels rens utilitzant tècniques tradicionals. El 1751 Noruega i Suècia van aprovar el Lapp Codicil, que donava llibertat als samis per creuar lliurement les fronteres per tal d’alimentar als seus rens. Des d’aquell

moment cada vegada s’han anat restringint més les zones permeses per pasturar i ha augmentat progressivament el control dels governs sobre aquesta activitat ramadera. Els rens Suecs passen primavera i estiu a Noruega i al tornar a l’hivern cap a Suècia ho fan acompanyats de rens noruecs. Aquesta migració constant del bestiar té un fort impacte econòmic, laboral i turístic.

7. “El cop de volant dels suecs”. Des del 1734 a Suècia es conduïa per l’esquerra. Inicialment el Rei Carles XII havia establert la conducció per la dreta, però Federic I ho va canviar mitjançant un nou decret reial. ·

Un decret reial és una norma jurídica amb rang de reglament emanada del poder executiu. A la Suècia d’aquell moment era una norma que dictava el rei (monarquia absoluta) i posteriorment era registrada al Riksdag, el parlament, lloc on “””s’incrementaven””” els drets de la ciutadania per la consulta dels assumptes importants.

En vista de que en la majoria de països europeus (concretament tots els de l’Europa continental) circulaven per la dreta a més de que la majoria de conductors suecs tenien un vehicle amb volant al costat esquerre ja que eren més barats, es va a començar el plantejament de canviar el sentit de la circulació. El referèndum (no vinculant) del 1955 va sortir negatiu, amb més del 80% en contra del canvi d’esquerra a dreta, però tot i així havia intencions de continuar amb la iniciativa. Es va tornar a consultar al Parlament el 1963 i va sortir una majoria a favor. El ministre Palme va ser el responsable /ministre de Transports i Comunicacions) de fer aquest canvi. 4 anys i 65 milions d’euros i el 3 de setembre de 1967, tot i la preocupació de la població el canvi es va efectuar. El Dagen H va ser tot un èxit, aconseguint reduir els accidents en tot el país. Aquesta exitosa reforma va obrir el camí a Palme per convertir-se anys més tard en Primer Ministre.

8. Primera promoció de policia amb un 40% de dones gràcies a les quotes. Guàrdia Urbana s’apropen a la paritat de gènere gràcies a la mesura implementada per l’Ajuntament de Barcelona on el 40% de les places havien de ser reservades per dones (112 de les 282 places). Van seleccionar 9 dones, complien 2 requisits: estar per sota d’unes dècimes que els homes, però no és un 15% inferior a la d’ells i estan aprovades. Va haver èxit de participació de dones (7000). *L’Ajuntament de Barcelona ha aplicat les quotes a la Guàrdia Urbana perquè des de l’any passat és obligatori.

Nova mesura del Govern perquè els Mossos d’Esquadra també siguin més paritaris: preferencia de les dones en les proves d’accés i ascens en cas d’empat amb homes i sempre que la presència femenina sigui...