tema 6 PDF

Preview

Summary

Download tema 6 PDF

Description

ACTORS - ESTAT Quin paper té o ha tingut l’estat en el sistema comunicatiu? L’estat, parlant de països democràtics, l’Estat ha tingut un paper molt diferent en els àmbits de la ràdio i la TV del que ha tingut en la premsa.  La intervenció de l’estat en PREMSA: En general, a pràcticament tots els països (els que no són autoritaris), la premsa s’ha organitzat a tot arreu d’acord amb el model liberal. Per tant, l’estat en aquest context ha establert unes regles de joc caracteritzades de premsa i la d’expressió. Els conflictes s’han de resoldre en l’àmbit judicial. Característiques: 1. Llibertat d’empresa, llibertat de premsa. 2. La premsa ha de tenir llibertat d’expressió, ha de poder expressar punts de vista, etc. L’estat té un paper en la premsa fins i tot en l’àmbit liberal, l’estat té unes regles de joc. No tot pot dependre del mercat. La democràcia no quedarà garantida pel mercat. Si la premsa ha de finançar-se només per publicitat, hi haurà unes idees que no sortiran a la llum perquè la publicitat no hi estarà interessada. Encara que hi hagi sistema liberal, és legítim que l’estat ajudi a la premsa subvencionant-la. Perquè puguin continuar existint encara que tinguin idees minoritàries. El mercat no està en les mateixes condicions en català que en castellà. Si el finançament és per publicitat, l’estat finança la premsa en publicitat institucional. Amb estat parlem de sector públic. Parlem d’estat, diputacions, ajuntaments, etc.

La intervenció de l’Estat en premsa i en ràdio i televisió sempre ha estat diferent.  La intervenció de l’Estat en RADIOTELEVISIÓ: des del principi fins molt avançada a la seva història, només podien existir ràdio i televisió per ones. No existien els satèl·lits, no existien els cables. Utilitzaven l’espectre radioelèctric, les ones electromagnètiques. Tots les estats del món es van reservar la propietat de l’espectre radioelèctric. En la premsa l’estat no és propietari de res. Entre les raons que es van explicitar, van ser que l’espectre era un recurs limitat i, a més a més, és un recurs que s’ha d’administrar coordinadament. No pot ser que hi hagi dues emissores de costat perquè no en sentiríem cap, etc. L’estat es va convertir en el titular de l’espectre radioelèctric. A partir d’aquí decideix en quines condicions es pot utilitzar aquest espectre. Ser el titular no vol dir que les emissores siguin de l’estat. Tradicionalment hi ha hagut dos models: -Un representat per EUA: els mitjans de comunicació s’han entès sempre des del marc liberal. Estats units va decidir que sobre aquesta base hi hauria una explotació de l’espectre segons el marc liberal. L’estat dóna autorització a les empreses privades per a poder-lo utilitzar. L’estat garantirà l’espai entre emissores, etc. L’estat dóna els permisos amb les condicions tècniques adequades. Amb ràdio hi ha d’haver algun organisme que gestioni això. es va crear el 1934 i és la Federal Communications Commission (FCC). Abans es deia Federal Radio Commission, però

amb l’aparició de la TV van canviar el nom. En premsa no és necessari perquè no s’ha de gestionar la utilització de l’espectre. Regula les comunicacions entre els estats que integren els 50 estats dels EUA en ràdio, TV, cable, fibra, satel·lit, a Columbia i els territoris independents dels Estats Units. És una agència governamental però ha de ser independent, no és nomenada pel president ni res. Ha de retre comptes davant del congrés. És la principal autoritat de les lleis de comunicació i la regulació i innovació tecnològica. Aquesta agència integra: com que és una commission, hi ha 5 membres comissionats. Aquests membres són nomenats pel president (Trump) i són confirmats pel senat. Actualment el president és Ajit Pai. Regulen: ràdio, televisió, cable, satèl·lit, internet. Aquesta agència fomenta el desenvolupament econòmic i la innovació. Aquesta característica és diferent de les de la UE. Per altra banda, tenen un grau molt baix d’intervenció en l’àmbit dels continguts. Només hi intervé si hi ha queixes dels ciutadans. En aquesta agència mai hi pot haver més de 3 representants de cada partit. Ara en falten un de republicà i un de demòcrata. Perquè en tenim 2 de republicans i un de demòcrata. Què fa en l’àmbit de la ràdio i la televisió: tenint en compte que l’espectre és públic, el que fa l’FCC és donar permisos, llicències per utilitzar l’espectre radioelèctric. Per tant, dóna llicències assignades a freqüències. Qui pot optar-hi? Empreses privades. L’explotació de l’espectre és privada. Les llicències van sempre per empreses privades. Els arguments d’adjudicació d’aquestes llicències són interès públic, conveniència i necessitat, però també els mercats locals, que la publicitat hi pugui estar interessada, etc. El model liberal porta a uns processos d’integració. Quan es produeix una integració al territori de 5 llicències diferents en el territori que s’agrupen, parlem d’integració horitzontal geogràfica. El model liberal, va acabar portant a una concentració en tres grans cadenes: ABC, CBS, NBC. Quan surt la TV, torna a passar el mateix, aquestes 3 grans cadenes es converteixen en 3 grans cadenes també de televisió. Els darrers anys s’hi ha afegit la cadena Fox. Només intervenen per continguts indecents: contingut sexual, llenguatge groller, retrats violents. Per altra banda, l’FCC ha d’intervenir en la concentració de la propietat (fusions). Ho ha d’autoritzar per garantir que no hi ha una situació de monopoli. El model liberal prohibeix el monopoli. En internet: FCC controla com han de circular les dades a través de la xarxa. Hi ha uns proveïdors de servei d’internet (ISPs) i uns propietaris de xarxa (com ara la Telefónica). La neutralitat de la xarxa s’entén com que: totes les dades han de tenir el mateix tracte, siguin meves o d’un tercer, independentment de la seva propietat o cost. En aquest context l’FCC va decidir que s’havia de regular el tràfic de dades a internet. Va fer un procés de participació perquè hi intervingués qui volgués, s’hi van presentar 800.000 al·legacions, majoritàriament pro-neutralitat. Una de les empreses que més es va manifestar en contra de la neutralitat va ser Verizon. També Ajit Pai, el que ara és president de l’FCC. El juny de 2015 l’FCC aprova una normativa de neutralitat en la qual diu que les noves regles s’apliquen tant en el servei de banda ampla de mòbil, fixe, etc. Diuen:

-

Els proveïdors de banda ampla no poden bloquejar l’accés als continguts legals, les aplicacions, els serveis o els dispositius no perjudicials. Els proveïdors de banda ampla no poden perjudicar o donar un tracte negatiu a uns o altres ni per contingut, ni per aplicacions, ... Per més que paguis, no aniràs més de pressa. Els proveïdors de banda ampla no poden afavorir cap tràfic legal d’internet a ningú perquè pagui més. No permet a les telefòniques afavorir la velocitat dels seus afiliats.

-Un representat per EUROPA: DINS DE LA PÚBLICA FASE 1: Europa democràtica. S’organitza sobre aquesta base de què l’espectre és titularitat de l’Estat, la RTV té una gran capacitat d’arribar a tota la població. Es va optar per: espectre és públic, però la ràdio i la tv també ho han de ser. L’organisme administratiu de la GB es convertirà en el que més endavant gestionarà el model democràtico-corporatiu. Està organitzada i governada per una corporació completament aliena al propi govern. És la BBC, creada l’any 1927 (British Broadcasting Corporation). La BBCompany era la que hi havia del 22 al 26. La BBC té un marc definit que es defineix periòdicament. Ara estem definits pel Royal Charter, i això serà del 2017 fins al 2027. Royal perquè consta com que la reina signa aquesta carta reial. Per altra banda, aquesta carta reial va acompanyada d’un altre instrument que concreta que és l’acord, l’Agreement. La Royal Charter introdueix algunes novetats: Informar, entretenir la població. Dóna cobertura i servei a totes les audiències. Diu que fan un contingut imparcial d’alta qualitat i distintiu, diferent, específic. Perquè abans es deia que anava relacionada amb un partit. Contingut imparcial d’alta qualitat i específic. La BBC ha de ser un organisme independent en totes les matèries que afecten l’assoliment o el compliment de la seva emissió i dels continguts públics. Fins a 2016, la BBC estava gestionada per un consell i la BBC havia de donar explicacions davant d’un Trust, uns patrons públics, estava subjecta a una autoregulació, havia de retre comptes al BBC Trust. La Royal Charter ha suprimit la BBC Trust. La Royal Charter ha fet que ara tot estigui sota el control del regulador britànic extern de l’audiovisual, Ofcom. El finançament de la BBC es fa per mitjà de l’instrument que més garanteix la independència, que és un impost, una tasca finalista. L’impost que paguen tots els britànics per tenir aparell receptor de televisió. Aquest model de la BBC s’ha estès per Europa amb algunes adaptacions: -

-

Model democràtico-corporatiu: amb molt poques adaptacions, l’adapten. Finançament via cànon, unes missions de servei públic clares, garanties d’independència, suport polític i social... Model pluralista polaritzat: l’adaptació és molt llarga i hi ha moltes adaptacions. (RTV molt més important que la premsa i hi ha dictadures fins molt tard). La RTV pública neix com a pública però governamental, depèn directament del govern. Per tant, no és independent, però una variant de pública que és governamental. (Com un ministeri més).

La Fase 2 d’aquests països és entre els anys 1960-1980. Es produeix una desgovernamentalització: en aquesta segona fase es farà l’extensió del model de la BBC als països del sud d’Europa. DIFERÈNCIES: El finançament no hi ha cànon, hi ha un finançament públic que és la subvenció que el govern decideix donar en els pressupostos a aquell organisme. Finançament per subvenció pública + publicitat. En cap moment, autoregulació. La forma de regulació per la que s’ha optat és: els organismes públics han de donar explicacions davant del parlament. Han de comparèixer davant d’unes comissions de control parlamentari. Aquestes estan representades per representants dels partits polítics. Una especificitat d’aquest govern és que en tots els casos hi ha una intervenció més gran de l’Estat. A la BBC el director es presenta per concurs públic. El nomenament dels directors de les TV, hi ha un grau molt alt d’intervenció dels partits en el govern. -Un representat per EUROPA: DINS DE LA PRIVADA

Aquests són els dos models clàssics (fins anys 1990): EUA i EUR.

RTVE: La situació a dia d’avui de la ràdio i televisió espanyoles venen definides per una llei, la llei 17/2006 de la ràdio i la televisió de titularitat estatal. La función de Servicio público comprende la producción de contenidos y la edición y difusión de canales generalistas y temáticos en abierto o codificados, en el ámbito nacional e internacional, así como la oferta de Servicios conexos (vinculats a la tv) o inconnexos. L’any 2006 totes les televisions tenien una emissió de servei públic pel fet d’utilitzar l’espectre radioelèctric. Eren privades o públiques, però feien un servei públic. La llei del 2006 la llei encarrega a RTVE la funció de servei públic a tot l’estat. L’any 2009 surt la nova llei 8/2009 de finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola. Per pressions de les televisions privades que es financen per publicitat es va acabar aprovant una llei per eliminar la publicitat de la televisió espanyola. El que fa és eliminar la publicitat de la TVE. A ràdio ja no hi havia finançament publicitari. Com es finançarà RTVE: subvencions (no cànons) + un impost que han de pagar per utilitzar aquest espectre (la taxa). Amb els diners que paguen els altres canals es subvencia RTVE + els operadors que produeixen oferta audiovisual que també han de pagar uns diners. L’any 2012: llei sobre com s’organitzarà RTVE. Reial Decret-llei 15/2012, de 10 d’abril, de modificació del règim d’administració de la Corporació RTVE prevista a la Llei 17/2006 de 5 de juny.  consell d’administració de 9 membres nomenats pel Congrés per majoria absoluta. (2006-2012: 12 membres, majoria de dos terços, dedicació plena). Amb la majoria absoluta, un més d’un 50% és OK. En canvi, amb la majoria de dos terços hi ha d’haver pactes entre partits etc. Des de 2012 n’hi ha prou amb la majoria absoluta. El president serà designat per majoria absoluta del congrés.

PRESIDENT: José Antonio Sánchez Domínguez, és el president de RTVE des de l’octubre de 2014. És una proposta del PP. Els consellers diuen de quin partit són proposta. Ara hi ha 5 consellers del PP, 1 PSOE, 1 IU 1 CiU. Quan hi ha canvi? Els canvis es produeixen quan hi ha un nou govern ja muntat. Sinó, els antics van seguint. El director de TVE és Eladio Jareño des de març de 2016. RTVE va néixer amb el Franquisme, a la primera fase.

CCMA: neix a la segona fase. -

1983: Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió: ràdio i televisió públiques autonòmiques. 2007: Llei 11/2007, de la Comunicació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). 2012: Llei 2/2012 de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual.

La diferència entre el del 83 i el de 2007, és que el primer és PSB (Public Service Broadcasting) i després és PSM (Public Service Media), que és el que incorpora internet. L’any 2012, en ambdós casos es passa de 12 a 9 i es diu que és per la crisi. La Llei del CCMA li encarrega la missió de servei públic, li diu tot el que ha de fer, i decideix el consell de govern, el que a RTVE es diu consejo de administración, aquest consell de govern està integrat per 6 membres elegits per majoria absoluta. El president inclòs. Abans del 2012 hi havia 12 membres i lo dels 2/3. El President del Consell de Govern és el màxim representant, el màxim executiu. Ara el president del consell de govern i el Director General és la mateixa persona. Des d’abril de 2016, la CCMA no té un president, sinó que té una vicepresidenta en funcions de presidenta. Núria Llorach era vicepresidenta de la CCMA i ara és presidenta en funcions. Perquè qui era president es queda com a conseller a petició pròpia per raons de salut. Ella és a proposta de CiU, i hi ha 2 consellers proposta de CiU, 1 conseller a proposta de PSC, 1 d’ERC i un del PP. Des de la modificació de la llei del 2012 hi ha consellers amb mandats caducats, però el que vol dir és que ja van acabar el mandat però que s’han de quedar aquí fins que algú els substitueixi. Des de fa una setmana, TV3 té director nou, Vicent Sanchis. Finançament, fons públics (pressupostos Generalitat) i publicitat (té límits, tant en TV com en ràdio).

RADIOTELEVISIÓ - EUROPA A Europa a més a més de la pública s’hi introdueix la comercial privada. A Europa, començant pel Regne Unit, 1954, hi havia la BBC (TV pública) i l’any 1954 va començar la televisió comercial que vol dir que és de servei públic però amb publicitat, té ànim de lucre. Existeix el duopoli BBC – Televisió Comercial. 1970-1980: Liberalització.

ITÀLIA: hi va arribar per la introducció de noves emissores locals les quals van començar a unirse i concentrar-se en unes poques mans. FRANÇA: Naixement de televisions privades noves però a més a més el primer canal es privatitza. El seu primer canal públic, TF1, va ser privatitzat l’any 1987. ESPANYA: 1988, també es va privatitzar. Les emissions de TV privada no comencen, però, fins al 1990. Telecinco , Antena 3 i Canal +. En aquest context de naixement i creixement de la TV privada a Europa, entrarà en escena un altre actor que hem de considerar homologable a l’Estat que és la UE. Aquest organisme, la UE, intervé en l’àmbit de la televisió. L’any 1989, la UE i els països que la integraven en aquell moment, la UE adopta una norma que és: directiva de televisió sense fronteres. L’explicació de directiva és un tipus de text legal que fixa una sèrie d’obligacions que els estats membres han de complir que deixa a criteri dels estats membres, com ho faran. Cadascun dels estats pot crear d’acord amb la seva pròpia tradició, quin sistema seguirà. Aquest mecanisme de com poso allò que diu la directiva en l’ordenament jurídic de cada estat és la TRANSPOSICIÓ. La directiva de 1989 d’Espanya, va decidir no traslladar-la fins el 1994 (i el 97 ja hi havia la versió modificada). La directiva té per objectiu establir un mercat comú únic de la TV. La directiva estableix que les TV públiques i privades no poden fer tota la publicitat que vulguin i dels tipus que vulguin. Posen límits quantitatius, màxim de publicitat per hora, i prohibeixen publicitat de medicaments que vagin amb recepta ni de tabac. La UE entén que hi ha un àmbit que requereix especial protecció, que és la infància i l’adolescència, i que cada país s’organitza com vulgui, però cada país hauria de protegir-los. La UE, en la línia de mercat únic, quan fan la directiva, la major part de les pel·lícules i obres audiovisuals que passaven per la tv eren d’Estats Units. Hauríem de trobar la manera que els europeus consumíssim obres audiovisuals europees. Fixem unes condicions perquè les TV inverteixin diners en obres audiovisuals europees. Cada estat que s’organitzi com vulgui però aquest seria l’objectiu. La UE també diu que seria desitjable que en cada país hi hagués una autoritat independent de regulació del tema audiovisual (és desitjable, no una norma). França – CSA. Gran Bretanya – Ofcom. Espanya no en té durant una llarg període. Al 97 es fa una revisió, però l’any 2007 es fa una segona revisió quan ja s’ha introduït internet. La situació i la tv de l’any 2007 ha canviat tant que fins i tot la directiva es canvia el nom. La directiva revisada el 2007 es coneix amb el nom traduït seria la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual. En els altres països en el nom de la directiva hi ha la paraula media: Audiovisual Media Services Directive. L’any 2010 publiquen la versió codificada. Espanya l’any 2010 fa la Transposició Llei 7/2010 general de la comunicació audiovisual. DIRECTIVA 2007/2010: De la televisió al servei de comunicació audiovisual: servei la principal finalitat del qual és “proporcionar programes amb l’objecte d’informar, entretenir o educar el públic en general”. Això inclou: Emissió de radiodifusió televisiva / emissió de televisió i servei a petició (un servei sota demanda). Radiodifusió televisiva: servei lineal “ofert per un prestador de servei de comunicació per al visionat simultani de programes sobre la base d’un horari de programació”. La novetat és que

serà un servei no lineal, nosaltres decidim quan fem la demanda, quan volem veure els programes, per això és no lineal. Abans era simultani, ara és a demanda. Abans era definit en una hora ara s’escull sobre un catàleg de programes seleccionat pel prestador de serveis. La directiva distingeix aquests dos tipus de serveis i fixa una regulació més baixa en els serveis de demanda i un grau de regulació més alt en els serveis en línia. Aquest serveis lineals i no lineals hi ha unes coses que hauran de complir tots. La directiva ja no parla de publicitat, sinó que parla de la distinció entre comunicació comercial i els continguts de programes. No poden usar tècniques subliminals i hi ha límit en la publicitat, el mencionat abans.

A partir d’aquí trobarem que hi ha una degradació en el que marca la directiva. Pels serveis de petició hi ha un grau de regulació menys intens i pels lineals n’hi ha un de més alt. SERVEIS A PETICIÓ: Els continguts que puguin perjudicar greument el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, únicament garantint que “normalment, els menors no veuran ni escoltaran aquests serveis de comunicació audiovisual a petició”. 2010: El que va fer Espanya fa ser elaborar catàlegs separats per als continguts que no hagin de ser d’accés a menors. La UE va cridar la atenció a Espanya, perquè va dir que la directiva deia que no havien d’estar en catàlegs separats, sinó que els menors no hi haurien de poder accedir. 2012: Com a resultat d’aquest toc d’atenció, el 2012 es va introduir una modificació i des del 2012 diu que per a aquests tipus de continguts s’hauran d’elaborar catàlegs separats, que a més a més hi hagi dispositius, mecanismes o programes eficaços, actualitzables i fàcils d’utilitzar que permetin el control parental a través del bloqueig del...