Tema 6 PDF

Preview

Summary

Download Tema 6 PDF

Description

TEMA 6. Relacions intergrupals 1. HENRY TAJFEL; Teoria de la Identitat Social (TIS) (Grups humans y categories socials, 1978) Estudia els mecanismes de relació entre les persones de diferents grups. Les persones poden comportar-se de manera interpersonal (entre elles, una persona amb l'altre) o INTERGRUPAL → Continuum de comportaments . D'aquí (del comportament intergrupal) apareixen els prejudicis. → Tajfel postula la Teoria dels Prejudicis; Definició com a categorització compartida. Tajfel considera que la simple categorització en grups és suficient per produir la discriminació grupal.  Un grup és un grup perquè comparteixen una categorització, trets característics que la persona agregarà a la seva personalitat.  Les persones tendim a ficar-nos en grups que donen valor positiu a la pròpia personalitat (emocionalment).  Les emocions tenen un origen social i individual. Defineix “grup” com un conjunt de components, que són: - COGNITIU: Consciència de pertànyer al grup. - AVALUATIU: Valor positiu o negatiu que se li dóna al grup. - EMOCIONAL: Emocions que desperten d'aquestes valoracions positives o negatives. Teoria de la Identitat grupal → El grup proporciona una identitat social protegida per: -

Diferenciació intergrupal (amb l’exogrup) Uniformitat intragrupal (amb l’endogrup)

Això produeix i/o augmenta la Desvalorització exogrupal i el Favoritisme endogrupal.

La TIS postula que el conflicte intergrupal no es dóna només per la lluita econòmica/ material, sinó que té un fons directament psicosocial → La mera existència d'un altre grup ja provoca favoritisme endogrupal. Aquest favoritisme endogrupal també provoca prejudicis i discriminació exogrupal. El grup, doncs, proporciona una identitat social provocada o que provoca: Diferenciació intergrupal Uniformitat intragrupal

Aquestes produeixen/ provoquen →

Desvalorització exogrupal Favoritisme endogrupal

Experiments en grups mínims: Es formen 2 grups depenent de la resposta a una pregunta (per exemple, si estaven a favor de l'avortament; Grup A els que responien que sí, grup B els que no → Categorització social compartida). Mai hi havia interacció cara a cara. Se'ls hi passaven 3 targetes: una donava 10p a l'endogrup i 0 a l'exogrup, l'altre 0p a l'endogrup i 10 a l'exogrup i, la última, 5p als dos grups). Es va observar que els subjectes preferien perdre punts si això suposava que l'exogrup no en guanyés cap. El grup proporcionat afavoreix a l'individu; Desapareixen les diferències en el grup (intragrupals) i hi ha diferenciació amb els altres grups (intergrupals). Augmenta el favoritisme endogrupal i la desvalorització exogrupal. Desviació: Quan fem la diferència, ho fem de manera avaluativa, referint-nos a les característiques positives. Estratègies de canvi social: Els motius seran, sobretot, una amenaça externa de disminució de l’estatus social del grup i/o un conflicte intern de valors. Variables Socioestructurals amb les que ens trobem: - Estatus social: Tenir més o menys legitimitat en la societat (alt, mig i baix). - Permeabilitat del grup: Tancat o obert, mutable o immutable, si es pot entrar i/o sortir fàcilment o no. - Quantitat de membres: Mínim o majoritari. ALT Estatus (participació social)

MIG BAIX

Llocs d'influència; Cede (zara), G-20 (ministres de diferents països que es reuneixen), grup blauberry, corona, colònia d'àrabs, etc. Professions liberals. Sense sostre i refugiats (exclusió social, ex enrajolats), immigrants.

En les relacions intergrupals es dóna el canvi social. Tenen una motivació de canvi quan hi ha una amenaça o veuen augmentat el seu estatus social. Poden fer-ho individualment (mobilitat social ), tot el grup (estratègia de canvi social) o que les pròpies característiques del grup tinguin més legitimitat (creativitat social).







Mobilitat social: Estratègia individual; Un subjecte fa un canvi social, normalment de menys estatus a més estatus. També pot ser que passi de més estatus a menys, en el cas de que la persona consideri que el seu grup no és just i vulgui desentendre-se'n. Creativitat social: Estratègia grupal; El grup promociona una de les seves característiques per millorar el seu estatus social, no les canvien, lluiten per a que les existents siguin millors o més atractives per l'exogrup. Ex: Dones respecte la igualtat o la comunitat gitana mitjançant música i ball. Canvi social: Estratègia grupal; Per negociació, puja o baixa el seu estatus. Tot el grup adquireix noves categories d'identitat social.

+ ESTATUS

- ESTATUS

+ PERMEABLES (tendència a - PERMEABLES (tendència a quedar-s’hi, a romandre, es difícil abandonar, es pot fer fàcilment) sortir-ne'n) Mobilitat social per sindicalització; Canvi social → Ja té un bon estatus però en vol més. Alguns cops mobilitat social. Ex: PP Creativitat → Motivació per pujar d'estatus i, per tant, no voler Mobilitat social marxar. Redefinició positiva de característiques, sovint úniques, del grup. Canvi social → Redefinició de característiques per assemblar-se més al grup d’estatus superior (Canvi social). Ex: Comunitat gitana.

 Tajfel diu que hi ha diferenciació però mai sense valorització. No només discriminem, sinó que també desvaloritzem. Tipus de relacions intergrupals (Tesis de Tajfel, altres) 1. DIFERENCIACIÓ entre grups: Més manifestada pels grups d'estatus alt, ja que són als qui els interessa no assemblar-se als d' estatus baix, que no els confonguin. 2. DISCRIMINACIÓ: valoració negativa → Prejudicis 3. CONFLICTE (només en condicions de competició)

Quan és la MAJORIA

Resultats experimentals: ESTATUS ALT - Més satisfacció amb l’endogrup. - Més identificació amb l’endogrup. - Més discriminació amb l’exogrup. - Més diferenciació amb l’exogrup.  Sí que el convé mostrar les diferències amb l’exogrup, ja que d’aquesta manera demostren allò que els hi fa ser d’estatus alt, “mostren lo bo”.

-

No són els que més discriminen. Només discriminen quan veuen l’oportunitat de millora endogrupal o es senten amenaçats (“magnanimitat”). Ex: Quan els de Podemos van guanyar més de l’esperat, com van reaccionar els del PP (majoria d’estatus alt)? → Malament, els van discriminar.

ESTATUS BAIX Menys satisfacció amb l’endogrup. Menys identificació amb l’endogrup. Menys discriminació amb l’exogrup; PERÒ només cap a grups d’estatus més alt. Si l’exogrup és d’igual estatus o més baix, sí que apareix la discriminació. - Menys diferenciació amb l’exogrup; PERÒ hi ha excepcions quan es tracta de la diferenciació ètnicocultural en context real (no en laboratoris)  El seu comportament no tendeix a buscar les diferències exogrupals, ja que al estar en un estatus social més baix a l’exogrup, no els hi convé fer notar les diferències amb aquest, seria “mostrar lo dolent”, allò per el que son d’estatus baix.

-

Quan és la MINORIA

-

Més discriminació i desvalorització exogrupal, ja que tenen el “poder” per ferho i, a més, al ser minoria “han de lluitar”. - No utilitzen estratègies de justícia comparativa. Ex: Opus Dei, sistema de castes hindú, comerciants de diamants d’Europa (normalment són jueus ortodoxos, una minoria molt poderosa).

-

Menys o nul·la discriminació cap al exogrup “superior”. A vegades diferenciació positiva cap a l’exogrup, discriminant l’endogrup. Discriminació en grups del mateix estatus social o estatus més baix.

 Quan hi ha més d’un exogrup disminueix la competitivitat.  Problemes: L’experimentació manca de validesa ecològica,no es tenen en compte els valors socials del context. 2. Conflicte intergrupal Apareix el conflicte quan existeix una situació/ condició de competició. Pot haver-hi discriminació, etc., però si no hi ha competició no podem parlar de conflicte. Hi ha 3 teories (Teoria dels jocs, Teoria realista del conflicte i la TIS). Condicions d’aparició: *Full sobre conflictes.  TEORIA DELS JOCS → Competició: Pels recursos de suma 0, només un pot guanyar. Quan la competició es planteja en termes de què només un pot guanyar, apareix el conflicte.  TEORIA REALISTA DEL CONFLICTE: Competició pels recursos limitats o fites incompatibles. Clara hostilitat intergrupal, favoritisme endogrupal i augment de la cohesió intragrupal.  TEORIA DE LA IDENTITAT SOCIAL (TIS) → Amenaça: La motivació indentitària i l’estratificació social NO són suficients, CAL una AMENAÇA, amenaça en condicions de competició intergrupal; La motivació per aconseguir una identitat no és suficient per a crear conflicte, és necessària una amenaça a la identitat. Consideren possible el canvi mitjançant l'acció col·lectiva. - Inequitat/ desigualtats: El grup oprimit o discriminat considera que la seva posició no és justa. D'aquesta manera reivindica i pot arribar a crear conflicte. Manifestacions:  Des de la teoria dels jocs, un conflicte (un símptoma), és quan s’escull competir contra l’altre grup inclús quan no hi ha res a guanyar, quan el nostre grup perd o quan els dos grups perden. Encara que els dos grups perdin els dos grups escullen competir. → Quan els dos grups guanyen, és una manera de resolució d’aquest conflicte.  Quan hi ha hostilitat intergrupal.

*EXEMPLE 1: San Roc → Dos comunitats separades, en cadascuna hi ha majoria, (una de gitanos l’altre de payos); El conflicte s’ocasiona en els límits del territori.

*EXEMPLE 2: Sants → Dos comunitats, però una “dintre” de l’altre. Minoria de gitanos (que són els que conviuen dins la majoria) i la majoria de payos; En aquest cas, no s’ho veu conflicte, potser perquè són minoria i estan “a dins” de la majoria, s’integren més, no es tant diferenciat.  Quan Hi ha conflicte augmenta la cohesió intragrupal, en l’endogrup.  Quan hi ha conflicte apareixen els prejudicis més negatius i pejoratius .  Generalment, el grup perdedor acostuma a tenir, també, conflictes intragrupal, dins del seu endogrup. Mesures de reducció:

Hipòtesi del contacte: Si en el contacte no hi ha activitats positives i que tinguin èxit i satisfacció als dos grups, el contacte no serveix per reduir el conflicte. Metes supraordenades + èxit = COOPERACIÓ: En la mesura que tu poses a cooperar els dos grups (que hagin de fer una tasca la qual no pot sortit bé si no ho fan junts) i, a més hi ha èxit. Els objectius de cada grup són incompatibles (per a que un guanyi, l'altre ha de perdre); Per això, per aconseguir cooperació, han de fer una activitat en que puguin guanyar els dos grups. TIS, Negociació: Estratègies de categorització: - De- categorització: No categoritzar-se socialment, dir que no es pertany a cap grup, que s'és únic (No sóc catalana, ni espanyola, ni independentista...).

-

Re- categorització: Passar-se a una altre categoria social (Era una catalana no independentista, però ara sí que sóc independentista). Categorització múltiple i inclusiva: Quan una persona o un grup no vol admetre la pressió de tenir una categoria social única (No és incompatible ser catalana i espanyola alhora).

Valors socials (perspectiva multi- culturista): No cal ser d'una única cultura, sinó que es pot ser de varies. Estratègia de reciprocitat i confiança mútua: Trobar alternatives que siguin satisfactòries per les dues parts. Lemes d'integració a la migració (Barcelona)  Tolerància a la diversitat.  Si no ens entenem pel llenguatge, entenguemnos per l'amor.

 Tots som iguals, tots som diferents. → El que té més possibilitats de reduir el conflicte, ja que és clar que les persones, les cultures i els costums són diferents, però no per això no som iguals (hauríem de ser-ho) en drets, deures i estatus....