TEMA 6 PDF

Preview

Summary

Download TEMA 6 PDF

Description

FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES

TEMA 6. PROFESSIÓ INFERMERA 1. DEFINICIÓ DE PROFESSIÓ Una professió és un conjunt de coneixements i competències (habilitats i actituds) que capaciten a una persona per a la realització de diferents feines, que s’adquireixen a través de la formació i l’experiència professional i s’acredita amb un títol. Tres aspectes configuren el concepte de professió: 

Durabilitat en el temps.



Contraprestació (econòmica, treball remunerat).



Activitats específiques i marc conceptual.

Competències: 

Coneixements (funcionament del cos...).



Habilitats (manuals...).



Actituds.

Segons el sociòleg Harold L. Wilensky (1964), per a què una professió sigui considerada com a tal, cal que superi cinc etapes: 1. El treball com a ocupació del temps integral. 2. Creació d’escoles per a nous professionals. 3. Reglament de la professió. 4. Creació d’un codi professional. La infermera Catherine M. Hall (1973), va identificar les principals característiques d’una professió: 

Constitueix un servei a la societat (comprèn coneixements i habilitats específiques).



Posseeix un cos de coneixements que tendeix a desenvolupar-se i perfeccionarse.



Posseeix una base educativa per formar a futurs professionals.



Estableix les seves pròpies normes.



Adapta els seus serveis a les necessitats reals de cada moment.



És responsable de protegir el públic al qual serveix.



Utilitza de forma eficient els professionals que exerceixen la professió.

1

FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES 

La principal motivació no és l’economia sinó la de compromís amb la causa que es desenvolupa.



Segueix un codi ètic.



Els seus membres s’associen sota uns mateixos objectius.

2. INFERMERIA I PROFESSIÓ Existeixen diferents definicions del terme infermeria, lligat al terme professió: “Diagnòstic i tractament de les respostes humanes als problemes de salut reals i/o potencials” (American Nurses Association, 1980). “Professionalització de l’activitat de tenir cura” (Alberdi et al., 1982)

2.1 PROFESSIÓ VS. DISCIPLINA INFERMERA PROFESSIÓ INFERMERA: exercici de la pràctica infermera

basada en els

coneixements disciplinars. DISCIPLINA INFERMERA: coneixement infermer desenvolupat de s de la perspectiva infermera, científicament reconegut per a la comunitat científica.

3. PROCÉS DE PROFESSIONALITZACIÓ DE LA INFERMERIA PROFESSIÓ INFERMERA CONEIXMENT

REMUNERACIÓ ECONÒMICA

INFERMER

PER LA TASCA



Accés al coneixement.



Regulació del coneixement.



Remuneració.

4. CONEIXEMENT INFERMER Infermeria: tasca lligada tradicionalment a les dones i les religioses: 

Poc accés al coneixement científic.



Poc reconeixement.

La primera escola d’Infermeria adscrita a una universitat va sorgir als EEUU al 1909. Posteriorment apareixen noves escoles i s’apliquen els programes de formació. A Espanya a partir dels anys 70 (s. XX) apareixen les primeres escoles d’Infermeria amb entitat pròpia.

2

FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES

4.1 REGULACIÓ DEL CONEIXEMENT INFERMER A ESPANYA Abans de l’any 1977, les escoles de infermeria es deien: Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS) adscrites a les Facultats de Medicina. 1977: la “Ley General de Educación” contempla que els estudis en Infermeria passin a ser universitaris sota la denominació d’Escoles Universitàries d’Infermeria (Diplomatura de 3 anys a estudis universitari de primer grau). Al 2010 els estudis de diplomatura passen a la titulació de Grau de 4 anys de durada, segons l’ordenació del Pla Bologna. El 2015 la Diplomatura i el Grau s’equiparen i tenen la mateixa validesa, però no existeix convalidació directa. FISIO

METGE PACIENT, USUARI, CLIENT

AUXILIAR

INFERMERIA

4.2 REMUNERACIÓ És un element de reconeixement social per la tasca realitzada. És més que una simple retribució econòmica: 

Es relaciona amb l’assumpció de responsabilitats.



A mesura que la professió evoluciona, assumeix la seva funció a través de diverses organitzacions, fonamenta i dóna a conèixer els continguts de la seva pràctica.

5. LA INFERMERIA COM A PROFESSIÓ Segons la infermera Catherine M. Hall (1973) la infermeria: 

Dona un servei a la societat.



Té una estructura de coneixement propi.



Té capacitat per formar els seus professionals.



Estableix les seves pròpies normes.



Adapta els serveis a les necessitats.



Accepta la responsabilitat de protegir les persones en salut/malaltia.



S’ajusta al codi ètic de conducta. 3

FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES A Espanya: Nivell professional: Infermer/a amb formació oficial universitària, necessària per assumir funcions de gran complexitat i responsabilitat i habilitada legalment per fer-ho. Nivell auxiliar: Auxiliar d’Infermeria amb formació i habilitats necessàries per assumir funcions menys complexes, sota supervisió infermera. Les formes en què la professió infermera desenvolupa les seves funcions es van modificar amb el temps, en funció de: 

Canvis en l’ambient social, físic i econòmic.



Canvis en els problemes de salut i en les necessitats de la societat.



Constant evolució en el concepte de cuidatges de la salut.



Desenvolupament de l’atenció Primària de Salut.



Evolució del grau de desenvolupament de la humanitat.

6. FUNCIONS DE LA INFERMERIA Assistència, recerca, docència i gestió.

6.1 INFERMERIA ASSISTENCIAL Activitat interdependent a rol de col·laboració: 

Autonomia parcial (col·laboració).



Responsabilitat TOTAL de la pròpia actuació.



Orientació: malaltia a tractament.



Coneixements de biologia i fisiopatologia requerits.

Activitat independent a rol autònom: 

Autonomia i control totals.



Actuacions dirigides a augmentar l’habilitat i la capacitat de la persona per tal de cobrir les necessitats de salut.



Coneixement propis de la infermeria.



Accions: o

VALORA la situació.

o

ANALITZA les dades.

o

Estableix un DIAGNÒSTIC d’Infermeria.

o

Marca uns OBJECTIUS.

o

Determina unes INTERVENCIONS a fer.

4

FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES

6.2 INFERMERIA DOCENT Educació teòrico-pràctica enfocada a: 1. Futurs professionals: formació integral dirigida a formar nous professionals (formació universitària, formació professional). 2. A altres professionals infermers o membres de l’equip de salut: formació continuada, formació especialitzada, formació postgraduada (al centre de treball, col·legis professionals, centres de formació, etc.). 3. A la població: educació sanitària envers un tema específic (obesitat, HTA, diabetis, etc.).

6.3 INFERMERIA DE RECERCA Valida i millora el coneixement ja existent i genera nou coneixement que influeix en la pràctica infermera de manera directa o indirecta. 

Permet l’evolució de la pràctica assistencial.



Fomenta l’autonomia professional i el rol interdependent.



Millora el treball en els equips multidisciplinaris.



Investiga els fenòmens del cuidatge sobre: o

Processos d’infermeria.

o

Noves tècniques.

o

Docència.

o

Teories de la infermeria.

6.4 INFERMERIA DE GESTIÓ Assegura que les funcions i activitats d’infermeria es realitzin de manera sistemàtica, racional i ordenada. Assegura l’ús eficient i adequat dels recursos. La gestió comprèn dues fases: 

Fase de preparació: funcions de planificació i organització.



Fase d’execució: funcions de direcció i control.

De manera més específica, les funcions de les Infermeres de Gestió: 

Organitzar el treball diari.



Vetlla per la qualitat assistencial.



Garantir la continuïtat en l’assistència.



Ajudar a definir els protocols d’actuació. 5

FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES 

Racionalitzar i contenir els costos.



Impulsar reformes.



Definir normes de qualitat.



Cooperar en els sistemes d’avaluació.

6.5 I ON ES POT EXERCIR LA PROFESSIÓ? Àmbit públic: hospitals, centres d’atenció primària, etc. Àmbit privat: hospitals, mútues, residències, fundacions, centres de recerca, etc. Exercici lliure de la professió: consulta.

7. COMPETÈNCIES DE LA PROFESSIÓ INFERMERA 7.1 LA INFERMERA ES DEFINEIX I ES CARACTERITZA PER... Ser una professió de serveis, que ofereix cures d’Infermeria, aplicant coneixements i tècniques específiques de la disciplina. Actuar centrant-se en la persona, la família i la comunitat. Tenir en compte la persona, les seves emocions, les relacions socials i els valors personals. La Infermeria i aplica les competències que li són pròpies per dur a terme la seva tasca. 

Competències: conjunt d’habilitats, actituds, coneixements i processos complexes que permeten que l’actuació del professional estiui en el nivell exigible a cada moment.



Les competències permeten la presa de decisions d’una manera coherent i adequada a cada cas i situació.

7.2 COMPETÈNCIES D’INFERMERIA Es defineixen com la capacitat de dur a la pràctica, els coneixements, habilitats i actituds pròpies de la professió Infermera, al servei de la resolució o prevenció de problemes de salut. Les competències d’Infermeria es fonamenta en tres aspectes: 

Pensament crític: capacitat de criteri, coneixements, presa de decisions, anàlisi i formulació de problemes.



Habilitats interpersonals: relacions socials, valors, actituds, etc.



Tècniques: destresa, habilitats, etc. 6

FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES Les competències Infermeres s’agrupen en diferents objectius: 1. Procés de cures: valoració, recollida de dades, formulació de diagnòstics, planificació del pla de cures i avaluació. 2. Prevenció i promoció de la salut. 3. Procediments i protocols. 4. Cura de les persones amb necessitats especials. 5. Comunicació/relació amb l’usuari i/o persones significatives. 6. Treball en equip i relació interprofessional. 7. Comunicació intraprofessional. 8. Manteniment de les competències professionals. 9. Ètica, valors i aspectes legals. 10. Implicació i compromís professional.

8. LA PRÀCTICA INFERMERA I LA COL·LABORACIÓ INTERDISCIPLINÀRIA 8.1 ORGANITZACIÓ DE LES INFERMERES La professió infermera està regulada fonamentalment a tres nivells: 

Internacional.



Nacional.



Provincial.

8.2 CONSELL INTERNACIONAL D’INFERMERES (CIE) Federació de 130 associacions nacionals, 13 milions d’Infermeres i Infermers. Missió: 

Reunir la Infermeria de tot el món.



Fer avançar la infermeria a nivell mundial.



Influir en polítiques de salut.

Els tres pilars fonamentals del CIE són: 

Pràctica professional.



Reglamentació.



Benestar social i econòmic.

7

FONAMENTS TEÒRICS I METODOLÒGICS DE LES CURES INFERMERES

8.3 CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS OFICIALES DE ENFERMERÍA DE ESPAÑA Organisme oficial de representació legal de la Infermeria a Espanya. Agrupa 220.000 infermeres i infermers, està format per 52 col·legis provincials d’Infermeria. Consta de 17 consells autonòmics. Funció principal: 

Ordenació de la pràctica a nivell nacional.



Representació infermera.



Defensa i interès en la salut i el benestar dels pacients.

8.4 COL·LEGIS PROFESSIONALS PROVINCIALS D’INFERMERES I INFERMERS Associació de caràcter professional, emparada per l’Estat. Existeix un Col·legi professional d’Infermeres a cada província. Funció principal: 

Ordenació de la pràctica professional.



Representació i defensa dels seus col·legiats.



Defensa i interès en la salut i benestar dels pacients.



Vetllar per la bona praxis i la bona ètica.



Formació continuada dels seus col·legiats.



Defensa jurídica.

8...