Tema 6 - Vegetació mediterrània PDF

Preview

Summary

Download Tema 6 - Vegetació mediterrània PDF

Description

Tema 6: Vegetació mediterrània 

La vegetació que està en zones de clima mediterrani (dèficit hídric estival)



Fa 65.000 hi havia moltes gimnospermes amb dinosaures, hi ha una extinció i a partir d’aquí s’irradien les angiospermes

o

Parlem de precipitacions i temperatures més elevades que l’actual

o

La precipitació va baixant i arriba un moment que és tant baix, fa un aspecte de U, a l’hemisferi nord ja hi ha dèficit hídric i quan es fa més intens és quan comença la vegetació mediterrània perquè comença el clima mediterrani

o

La temperatura parteix d’una tropical que va disminuint i va en contra de la precipitació perquè hauria de pujar la temperatura per produir dèficit hídric, però com podem veure no és necessari



Les dents de serres són les glaciacions que també afavoreixen d’instal·lació de la vegetació mediterrània



Glaciacions liles  en el fons ens ajuden a modelar la fisiognomia mediterrània

o

La vegetació d’abans de les glaciacions és mediterrània però és diferent a després de totes les glaciacions



Un canvi important es va produir fa aproximadament fa 3,2Ma amb l’aparició del ritme del clima mediterrani i la colonització d’elements florals de la Mediterrània

o

Després les fluctuacions climàtiques quaternàries típiques (quan comencen les glaciacions de més amplitud) varen acabar de modelar la fisiognomia Mediterrània



Sud de la Mediterrània  vegetació oberta xerofítica que comença a aparèixer al sud de Barcelona com gramínies (Lygeum sparium, Agavaceae (nomes a americà), Calligonum, Nitraria)



No era uniforme perquè si anàvem a les zones muntanyoses (nord-oest muntanyós de la regió mediterrània, des dels Pirineus fins a la meitat d’Itàlia) trobàvem Sequoia, Cedrus, Abies, Piciea

Zones mediterrànies del món



2

Tenim diverses zones amb clima mediterrani (i amb plantes mediterrànies), la més coneguda é s la conca mediterrània encara que també hi ha la zona de Califòrnia, Xile, Sudàfrica i el sud d’Austràlia



El parell de zones que tenen més similitud són Califòrnia i la conca mediterrània, molta similitud genètica, seria una zona bastant semblant

o o



L’explicació es dóna a causa de Pangea, és la mateixa regió florística Europa i nord Amèrica

Bioma mediterrani està tocant deserts, totes les regions amb vegetació mediterrània estan al costat de deserts

o o o o o 

No es dóna en el cas del hemisferi sud

Atacama  Xile Sàhara Centreamericans Austràlia Sudàfrica  Kalahari

A Califòrnia i al nord de l’estat mexicà de Baixa Califòrnia lo que aquí anomenem màquies, alzinar baix... li anomenen Chaparral amb una comunitat de plantes arbustives

o o

Quercus dumosa (es sembla al coccifera o ilex) El chaparral està adaptat als incendis i que entre 30-100 anys és el període perquè tota la biomassa es substitueixi





o

Ara les zones aquestes on augmenta la biomassa fan cremes controlades sinó passa lo del incendi de Califòrnia

o o

També torbem Pinus sebininana (endèmic de Califòrnia) fulles de tres en tres Fauna mediterrània com la serp de cascavell, diamant negre

Comparació de Quercus ilex suesp. rotundifolia (d) amb altres Quercus californians

o

3

Els indis ho anaven cremant per fer pastures

a) Quercus agrifolia  Considerats com els alzinars d’aquí

o o



b) Quercus coccifera c) Quercus berberidifolia

També hi ha plantes que venen de molt més abans i que aquí han desaparegut com la sequoia

o

Està en llocs mediterranis de la zona californiana que té una gran longevitat, fins a 3000 anys i més de 100 metres d’alçada i és endèmic de la costa nord de Califòrnia i sud-oest d’Oregó



Boixerola (Arcostaphylus sp.) l’únic nostre que tenim a la conca mediterrània és l’Arcostaphylos uva-ursi (raïm d’os) però li agrada més el nabiu



L’equivalent del nostre roure (Quercus pyrenaica) és el Quercus kelloggii

4



L’equivalent de l’Arbutus unedo és l’Arbutus menziesii



A poques zones hi ha un pi que s’ha fet famós per la seva longevitat, Pinus longeva és el que viu més de tots els arbres del món, pot estar molt estressat i arriba a 4000 anys

Regió de Xile



Chilean matrorral  seria com la nostra màquia



Seria la part vermella i el numero dos ja es el desert d’Atacama

o



Quan hi ha valors baixos de precipitació hi ha molta variabilitat interanual, irregularitat, un any després plou moltíssim i la mitjana surt com surt

Jubea chilensis (palmera endèmica) té una gran longevitat per ser una monocotiledònia

o

No té teixit llenyós, s’extreu una substància com és la mel de palma i s’havia de destruir tota la palmera, actualment s’està fent una administració

o

Actualment està protegida i la seva tala o explotació està regulada per un pla de gestió

Regió de Sudàfrica



La formació mediterrània es diu Fynbos (com la nostra màquia també), matolls perennes de mida variable, resistència al foc amb regeneració de 20 anys



Regne florístic diferent  dominen les plantes del gènere Protea, flors cridaneres pol·linitzades per aus i mamíferes i pràcticament necessiten el foc per poder viure

o

5

Moltes llavors després dels incendis els hi va be perquè germinin

o

Què passa si un incendi és recurrent en tot el paisatge?  Arribaria un moment que Protea no podria aguantar

o

Per poder tenir una política conservacionista necessitem un paisatge de Fynbos en mosaic amb diferents biomasses i que el foc sigui recurrent però en diferents períodes i en diferents llocs



Gènere Aloe és l’altre gènere important també pol·linitzat per ocells



L’Aloe a Sudàfrica viu molt bé, endèmica d’aquesta regió, normalment creix als penya segats per refugiar-se dels incendis



o

A casa nostra s’ha fet servir en jardineria i s’ha anat també als penya segats fent-se invasora

o

Són zones d’aniuament i per tant està disminuint la ornitofauna dels penya segats litorals, com Blanes

Altres plantes invasores de Sudàfrica com el Carpobrotus edulis (fixa els penya segats, té rizomes importants, fulles grasses que no fa falta regar) a part de l’Aloe

o

Hi va haver menys Carpobrotus edulis en el segle XX i XXI quan hi havia objectors i els posaven a treure aquesta planta

Regió d’Austràlia



Dues regions mediterrànies que estan separades pel desert australià i terres semiàrides



Molta riquesa d’espècies endèmiques

o

6

Euclyptus, Casuarina (angiosperma, fulla prima, Casuarina equisetifolia,

esta al parc de la Ciutadella, foto) Melaleuca, Acacia i plantes arbustives



En el clima mediterrani les plantes poden fer al·lelopatia, la casuarina pot fer inhibir el creixement de altres plantes, els eucaliptus també

o 

La vegetació a Austràlia són arbusts i arbres perennes

o 

També la casuarina té relació amb el foc, té resistència

Hi ha Eucalyptus arbustius

Com és una illa torbarem endemismes producte de l’aïllament genètic

o

La flora i fauna diferenciada com per exemple la Leipoa ocellata (Malleefowl), ha evolucionat tant i és com una gallina i dóna una falta d’atenció dels pares després de l’eclosió dels pollets, està al marge de l’extinció si hi ha pressió per part de la espècie humana, és vulnerable per ella mateixa

Característiques generals de la regió mediterrània





Precipitacions:

o

Períodes eixuts que coincideix amb l’època càlida

o o

Durada significativa Es pot caracteritzar el clima segons la durada del període eixut:



Les pluges estan concentrades en les èpoques més fredes



Les pluges són curtes i intenses



Les pluges són molt irregulars (interanual i territorial)



Variabilitat interanual  augmenta quan disminueix la precipitació

Origen de les pluges:

o o

Pluges d’Hivern/Primavera  borrasques del N. Anticicló de les Açores Pluges de tardor  degudes a la penetració d’aire fred en les parts altes de l’atmosfera

Sòls



Els sòls a la zona mediterrània tenen un procés lent de descomposició de matèria orgànica, que té un percentatge baix de nitrogen i per tant li costa metabolitzar a altres productes perquè es pugui aprofitar i quedi retingut en el sòl

Vegetals



Piroresistens (rebrotadors i germinadors) resistència al foc, rebrotant i germinant (totes rebroten menys el pi)



Piròfits (pirofitisme) necessiten el foc per perllongar la seva espècie com les pinyes del pi



Malacòfils (malacofília) no tenen capacitat de regulació dels escleròfil·les, marceixen les fulles i acaben tirant-les si segueix la xericitat estival (quan el clima és molt sec i no tenen prou aigua)

o o

7

Perennifolis que tiren les fulles quan hi ha estrès hídric a l’estiu Per evitar la transpiració desprenen gran part de les fulles



Al·lelopatia  alguns vegetals produeixen substàncies que poden inhibir la germinació i/o el creixement de plantes competidores que podrien créixer prop d’elles

o

Juniperus mediterrani com oxycedrus, phoenicia, thunifera

Adaptacions



Plantes anuals efímeres, que neixen reprodueixen i deixen la llavor en un període curt per no suportar períodes de sequera intens, passa més als deserts que no al mediterrani i tot



Fulles dures amb ceres que la protegeixen de la deshidratació



Estomes protegits per pels, pels d’alzinar (tricomes)

o

Fulles perennes i escleròfil·les



Substancies volàtils per dissuadir els herbívors



Escorça gruixuda com l’alzina surera per resistir el foc

Característiques paisatgístiques a la conca mediterrània



Precipitació superior a 400mm/any  Boscs



Precipitacions inferiors a 400mm/any  Formacions arbustives i herbàcies

(Alguns no en sonen perquè estem parlant de la conca mediterrània no de la península)

Classificació per precipitació



8

Nosaltres estem a subhumit però el semiàrid a la península també és important

Classificació per temperatura



Al haver-hi muntanyes ens dóna una precipitació més fina



Estem mirant la mitjana de les mínims del mes més fred

9

o o o

Mesomediterrani  que és on estem nosaltres

o

Inframediterrani  ben representat a Àfrica

Inframediterrani  un poc a Gibraltar Termoeaditerrani  al sud de Barcelona al Garraf

Inframediterrani



L’aridesa és important



Es caracteritza per tenir matolls espinosos com la Acacia gummifera i Agrania spinosa que el clima és mediterrani però la mitjana de mínimes és més gran que 7ºC

o

Està molt de moda les coses d’Argà i de l’Acacia es treuen gomes



El gènere Acacia amb la fulla composta i flor groga se li diu mimosa a Barcelona



També n’hi ha a Andalusia, com Almeria, Cabo de gata, amb vegetació espinosa i àrida

Termomediterrani



El següent en quant a aridesa es el Termomediterrani



Molt ben conegut perquè és el terreny de les màquies i coníferes termòfiles com el pi blanc, Pinus pinea...



Zona que fuig de les muntanyes i és la típica zona on no hi ha glaçades i on l’estrès hídric és molt important

o

Normalment costaner o de zones d’interior planes



Caracteritzat per matolls de fulla perenne com també la única palmera que tenim



Màquies/coníferes termòfiles

10

o

Matolls d’espècies escleròfil·les  fulla endurida i que no fa falta que caigui



Chamaerops humilis  important



Tetraclinis articulata  està al nord d’Àfrica i sud-est de la península (Cupressàcia), és una de les plantes més tèrmiques, fa grans formacions, 4 costats els gàlbuls, fulles articulades



Si anem a les nostres màquies típiques del clima mediterrani del Garraf  Phyllirea angustifolia, Olea europaea subesp. sylvestris, Pistacia lentiscus i Quercus coccifera



A cavall entre el Termomediterrani i el Mesomediterrani se’ns colonitza sovint un primer estadi que es transforma en una brolla com la de l’alzinar, sovint amb Pinus halepensis quan la màquia es degrada

11

o

El Pinus halepensis és un Pinus que té dues poblacions amb gran diversitat genètica un a la península Ibèrica i l’altre compartir entre la península Itàlica i la Grega, fa que hi hagi diferents llinatges

o

Important en l’alzinar però també està en forma d’arbust en motles altres bandes de la conca mediterrània





Mesomediterrani, on estem nosaltres 1000-1200m pero també a terra baixa

o

Apareixen glaçades i l’estiu hi ha estrés hídric

o

Boscs on dominen les alzines pero hi ha poques especies exculsives, penentren del inframediterrani i del estatge superior

Supramediterrani el podríem definir que esta entre 1500-1800m el seu límit superor i es tranctaria de un clima de mutanya mediterrània (res a veure)

o

Molts de quercus caducifolis marcesents i hi ha perennifolis (no exclusius d emesomediterrani) i alguns pins de la conca mediterrània

o o

Quercus trojana, Quercus cerris, Quercus frainetto

o o

Pwp

o o o

En llocs mes humits en la conca mediterranisa, de italià cap a l’est el castanyer es natural..

Carpinus orientalis esta en les muntanyes d’italia i altres, mediterrani oriental



Taxon que es troba en una certa elevació



ES planta com arbre urbà

Quercus cerris (roure turc)  caducifoli al sud d’europa, asia menor Quercus fainetto  natiu dels Balcans Quecus canariensis (roure africà) que si que estan a la península iberica i marroc, mes a l’estatage de muntanya mediterrània



Substiutit per plantacions tradicionals



Mediterrani montà



Baixa la temperatura, estius mes frescs



De dia bastanta insolació



Hi ha una analogia, al pirineu les pluges conveectives son normals i a la mediterrània a les mutnayes també son convectives i fa que ens puguin créixer cedres, avets, pins



o o o

Cedurs deodara  totalment oriental, aporp de grans montanyes

o

Es desmonta la pinya i les bràctees volen i cauen una a una

Cedrus libaii i brevifolia, també en el mediterrani

ES mescla abies pinapo i cecrus atlàntica a una zona

o o o o o o

12

Cedrus atlàntica (estaria a les mutnayes del marroc)

Molts abies son endèmics Abies numídica a algerica Menys l’alba que està mes estès Adaptats a la ssequera Abies son bastant semblants al mediterranis menys el cíclica que es totalment diferent, ente els altes hih ahagut fulx genètic L’abies cephalonica repesenta una transicio genètica  zona de contacte genètic amb l’alba

o

En el centre baix el mar negre hi ha l’estapa de natolia, condicions dures



Oromediterrani



1600-2000m



Part mes elevada on encara poden créixer especies arbòries



Gelades freqüents, climes secs i freds



Ens apareix uan vegetació de coníferes per que poden regular millor la temperatura i la transpiració

o o o o o

Tenen els estomes en línies que poden obrir o tancar, un poc curvat Al fred hem d’anar a coníferes Juniperus thunifera, ginebres, savines Ens penetren del estatge de baix cedurs, abies i pinus sylvestris Juniperus thunifera (sabinar albar)  fulla esquamosa com un xipre, port piramidal i gàlbuls foscs blavosos, de muntanya



Froma els savinars de muntanya i a Catalunya no es citat



Boscs monoespecífics o acompanyat de juniperus communis i sabina



En trobem a monegros (muntanyes motl baixes) pero com es una zona de inversió tèrmica per això surten



Distribucio principal ment a la penisnula iberica en el sistema ibèric



Especie estenoica  rang ecològic petit



S’ha trobat al pirineu català a la vall ferrera  un tècnic del parc natural n’hi ha 4000, com esta barrejat amb el juniperus communis i donaven per suposat que tot era communis



Terol, poca protecció per que es d’un proietari privat  savinar de aliaga



Patro geogràfic ben marcat pero el thunifera de la zona francesa i iberica es molt difrent que el de la zona africana. Aixo ja es va veure abans dels estudis genètics i es va descriure la població marroquina com subespècie africana i l’altre thunifera un altre cop



La població algeriana es un poc diferent a la marroquí i ha tingut intercanvi amb els del sistema ibèric i central

o

Juniperus sabina  fulla esquamosa com un xipré, port rastrer, gàlbuls mes clars, mutnanya

o o

Juniperus phoenicia  no el podem posar aquí, el torbem a formentera, també fulla esquamosa (els altres juniperus tenen fulla acicular, oxycedrus (part baixa) i communis (part alta))



Crioromediterrani



Ja no creixen arbres



Clima d’alta muntanya



Moltes analogies amb plantes d’alta mutnaya de altres muntanyes com el Himalaya, pirineu...



Coixinets espinosos  forma un microclima al créixer tant junt

o

13

Espinós  pels depredadors i per no perdre aigua i redueixen la superfície de les fulles

o

Ports de Tortosa  hi ha oromediterranis (arbres com el pi roig (unic arbre que creix en mutnaya del mediterrani)) i crioromediterrani

 

Arbres en bandera a causa del vent, tenen les branques a una banda

Graminies  igual que en el eurosiberià